Avui, en el dia d'avui, dijous 25 de febrer de l'any del Senyor de 2010, tot i que ha estat un dia corrent i senzill, he aconseguit una gran cosa, un projecte comença a prendre forma. Això és bo, és molt bo.

Com que no estic en condicions (és molt tard, ha estat una tarda molt cansada i som a finals de mes) he pensat que és millor que ho deixi per demà.

Demà, doncs, si en tinc ganes i estic més centrada potser, i només potser, si no és que sortim a sopar, agafem una mitja turca, i tornem a casa sedades, contaré a la infinitat de la xarxa allò que m'ha fet tan satisfeta; una xorrada, per suposat. Un petit assoliment. Una cosa insignificant. Una fita que, molt lluny de ser històrica (potser és més aviat histèrica _ XIST_ com diria el fals president Monti), si és personal.

Fins demà, doncs, que ja no toco ni quarts ni hores...